Centre Históric
La Vila Joiosa és color. El centre històric de la Vila Joiosa ha conservat la seva arquitectura popular intacta fins els nostres dies. Està declarat Bé d'Interès Cultural i, com s'apunta en la seva declaració de conjunt històric, «és, potser, el nucli millor conservat de la Comunitat Valenciana».
La Vila Joiosa no va ser ciutat de famílies nobles, sinó de pescadors, mariners, comerciants i industrials, per això no trobem gairebé arquitectura de carreus sinó cases tradicionals de maçoneria arrebossada i pintades de diferents colors, que el converteix en l'exemple millor conservat de la policromia tradicional de la Mediterrània occidental, al costat de Girona, Malta o algun barri de Venècia.
Les seues façanes alegres ens conviden a passejar i endinsar-nos en els seus carrerons i anar descobrint, per aquest laberint de colors, els milers de detalls que s'hi amaguen: ràfecs decorats, fornícules, reixeria, balcons... En aquest conjunt històric trobem dos monuments singulars també declarats Bé d'Interès Cultural: l'Església-Fortalesa de Ntra. Sra. de l'Assumpció, una de les tres úniques esglésies fortalesa de la província d'Alacant, i les muralles, exemple únic de muralles urbanes renaixentistes preabaluardades.
Del segle XVI al XVIII la Vila Joiosa va ser diana d'importants invasions de corsaris turcs i algerians, i d'altres confrontacions bèl·liques. Com a conseqüència d'un gran atac corsari en 1538 (origen històric de les festes de Moros i Cristians) i d’un altre en 1543, que va arrasar el municipi, a meitat de segle es va signar una reial ordre per reconstruir les muralles.
Sabem, a través d'un gravat, que la Vila Joiosa en l'últim terç de segle XVI estava envoltada d'un cinturó emmurallat amb tres baluards circulars, amb la part inferior inclinada per resistir millor les canonades.
Actualment, es conserven íntegres dos llenços de Muralla de l'oest i del nord-est. Aquest últim discorre per la Costera de la Mar entre dues torres circulars: el més proper a la mar és el Baluard del Pou, perquè darrere hi havia el pou més important del municipi, el Pou de Sant Vicent; i l'altre és el Baluard del Retor, per la proximitat a l'abadia. Recentment s'ha descobert a la façana d'un habitatge, al carrer Costereta, una forta obra defensiva just on estava el tercer baluard, el del Portalet. Amb aquesta troballa i la seua posada en valor es recupera l'última de les tres torres renaixentistes, les quals al costat del castell tardomedieval, situat en l'angle de ponent de la ciutat emmurallada (al costat del Baluard de Portalet), van convertir la Vila Joiosa, com a capital de requeriment de defensa, en una de les fortaleses millor artillades del Regne.
Les muralles de la Vila Joiosa són exemple de «muralla urbana renaixentista prebaluards, és a dir, d'un 'estil' molt breu en el temps i que va desaparèixer quan es va aplicar de manera generalitzada la planta ‘Vauban’ (consistent en baluards massissos, freqüentment de formes triangulars, que formen fortaleses de plantes estrellades)». Per aquest motiu les muralles de la Vila Joiosa són excepcionals i van suposar la fi d'un antic sistema de defensa medieval. La mateixa Església de l'Assumpció, d'estil gòtic català, s'integra a la muralla com una església-fortalesa; de fet, el gran absis constitueix la torre principal de la muralla.
Aquestes muralles van ser declarades Bé d'Interès Cultural el 1985.
L'Església de la Nostra Senyora de l'Assumpció és un dels béns d'interès cultural que trobem en el centre històric de la Vila Joiosa, el qual també és declarat BIC, i és una de les tres úniques esglésies-fortalesa de la província d'Alacant.
De la mateixa manera que les muralles, adopta una imatge exterior d'edificació militar per a la defensa. L'absis forma una enorme torre de la muralla renaixentista, amb murs molt amples i molt poques finestres. El més característic és el pas de ronda al voltant de la teulada amb sageteres per disparar als atacants i amb alguna gàrgola en forma de canó per despistar l'enemic.
De fet, la Vila Joiosa, com a capital d'un dels deu requeriments del Regne per a la defensa anticorsària al segle XVI, era una de les fortaleses millor artillades de València. La visita a aquest passeig de ronda és més que recomanable no només per descobrir els secrets d'un edifici religiós amb aparença militar, sinó també per les vistes.
En el seu interior el temple, del gòtic-llevantí, presenta una sola nau, capelles entre contraforts i escassa decoració. A excepció de la capella dedicada a la patrona de la ciutat, Santa Marta, inaugurada el 1740, amb molts elements decoratius i que alberga una imatge de la santa del segle XVII, amb els seus atributs característics: un petit cub i un hisop (aspersori de aigua beneïda) amb els quals va dominar un drac.
La Vila Joiosa va ser fundada el 1301 per l'almirall de Jaume II, en Bernat d'en Sarrià. Era una pobla nova, és a dir, de nova creació, no existia abans, encara que es va construir sobre les ruïnes d'una antiga ciutat romana. En aquest turó, al costat de la vila, es va alçar un castell tardomedieval de planta rectangular amb torres quadrades a les seues cantonades, al voltant del qual hi havia un fossat. Un castell en el qual residia el senyor de la vila i que en 1708, durant la Guerra de Successió, va ser totalment destruït. Les pedres d'aquest castell van ser utilitzades pels veïns del lloc per construir el raval de Sant Cristòfol.
No obstant això, el lloc on va estar ubicat aquest castell va mantenir el nom de 'El Castell' i el 2009, després d'unes excavacions arqueològiques que van demostrar que no en quedaven restes, es va construir un parc cultural. En aquestes excavacions només va aparèixer un aqüeducte d'un metre i mig d'altura del qual es pot veure al parc un tram de la seua volta.
El Castell de La Vila Joiosa era el centre d'organització i control de tota la defensa anticorsària del requeriment de la Vila Joiosa, que abastava tota la Marina Baixa. Per això en aquest parc cultural del Castell trobem diferents panells explicatius sobre com s'organitzava la defensa anticorsària al segle XVI al XVIII i sobre les festes de Moros i Cristians, declarades d'Interès Turístic Internacional, les quals tenen el seu origen en l'atac corsari de 1538. A més, també hi ha una maqueta del nucli antic de la Vila Joiosa que ens permet, d'una manera visual i tàctil, saber on estava ubicat i com era el Castell de la Vila.
La imatge més 'típica' de la Vila Joiosa és aquest llenç de pedra i color que veiem des del pont de la carretera o des de la riba sud del riu Amadòrio en el tram final. Les pedres de les muralles renaixentistes i els colors característics del centre històric viler, un dels millors conservats i exemple de policromia de la Mediterrània occidental, ens demostra l'adaptació dels espais als diferents moments històrics.
Després que l’any 1543 els barbarescos destruïren les muralles i l'església de la ciutat, una reial ordre va propiciar la reconstrucció d'aquests edificis ja que no es podia permetre que la Vila Joiosa, capital d'un dels deu requeriments del Regne per a la defensa anticorsària, no fora una de les fortaleses millor artillades del Regne.
Amb els impostos de la seda, la 'Generalitat' de l'època va finançar la muralla que limitava la ciutat amb el riu Amadòrio. En la Guerra de Successió, la Vila Joiosa, juntament amb Alacant, va ser l'última ciutat a rendir-se i les tropes borbòniques van destruir les portes de la ciutat. Encara que durant el segle XVIII la Vila Joiosa segueix patint atacs corsaris a finals de segle el perill algerià desapareix i la muralla deixa de ser útil. És a partir d'aquest moment quan el veïnat comença a construir-hi i a dibuixar-hi, sense saber-ho, la que seria la imatge més fotografiada de la Vila Joiosa.
Un passeig pel llit del riu Amadòrio, regenerat i convertit en parc, ens permet no només gaudir d'un pulmó verd al centre de la ciutat, sinó també contemplar aquestes cases de colors sobre la muralla des d'altres angles. Precisament en aquest parc, a l'altra riba del riu, trobem un altre edifici singular de la Vila Joiosa, el Molí Reial de la Llobeta, en procés de rehabilitació.
La plaça Sant Pere és un dels llocs del nucli antic de la Vila Joiosa amb un atractiu especial. Està situada davant de la platja Centre, a la part dreta de la Costera de la Mar, per la qual cosa forma part de la façana marítima del municipi. El raval mariner, que s'estén fins a la platja, data del segle XVIII quan el creixement de la població obligà a construir extramurs.
Precisament, aquesta plaça cobreix els grans magatzems del port romà. La plaça Sant Pere es coneixia com el racó de l'Havana', quan al segle XIX la Vila Joiosa era el port d'Alcoi.
Les teles, el paper de tabac i d’altres mercaderies partien en grans velers a colònies d'ultramar, entre elles a Cuba.
Ja al segle XX se celebrava aquí la Festa de Sant Pere, antic patró dels pescadors, i en aquesta, a més de cucanyes, regates i fira es jugava al Basi: l'aigua de la font es tenyia de color vermell i es llançaven monedes que els xiquets havien de trobar. Tradició recuperada a les Festes de Sant Agustí.
